La Ira
Em dic Loewe. Tinc..., tenia dues monedes, que m'has robat! I m'ho dius, així... "t'he robat!" com qui li diu a un imbècil, a un idiota que no sap distingir. Tinc..., tenia dues monedes, i les tornaré a tenir. Potser una més, tres, tres en tindré. Però no te les prendré a tu, seria massa fàcil i indolent, les hi robaré a la teva germana. Brutalment. La seguiré en sortir de l'escola, pel camí de l'escorxador, l'aturaré. "Ei Leila, com va tot?. Ei Loewe, bé" Llavors l'agafaré pel braç i sense dir-li perquè li trencaré d'un sol cop, sec, un cop, sol cop. I quan udoli de dolor, li demanaré si us plau tres monedes. I surtiré airós, triomfant, premi!
Dilluns passat... L'avarícia
Em dic Ferri Gold. Acabo d’adquirir un apartament de 250 metres quadrats al cor financer de Londres. N’he adquirit dos més. Shangai i Tokio. Àsia està en auge. Estic en actiu les 24 hores del dia. Els diners no entenen de temps, d’hores ni de descans. I ells són la meva vida. El conformisme és la malaltia de les nostres societats. Com a conseqüència vivim en un permanent
“subdesenvolupament”.
També hem passat per la supèrbia, la luxúria, la mandra, l'enveja i la gola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada