Els meus pares, sí és una peça metateatral i metabiogràfica sobre la fragilitat de la memòria i la dificultat de ficcionar un fet abismal: l'exili i l'última dictadura argentina. Entre el mite i el record, algunes músiques i el silenci, fem l'intent de reconstruir un fet real... I sempre les peces sempre ens queden desmuntades. Amb Marta López; Sabina Witt; Lucas Ariel Vallejos; Dramatúrgia i direcció: Victòria Szpunberg; Col·laboració en la direcció: Ricard Gàzquez: Ajudant de Direcció: Judit Porta.
El meu avi no va anar a Cuba s'ha projectat al Festival Grec, el Festival Ulls i el Festival Teatro por la Identidad.
