Contes a la carta

Us proposo microrelats a la carta. Petites dosis de ficció a partir de la idea o elements que em proposeu.
Un mini espai a la xarxa per crear illots de ficció, representacions de realitats fragmentades.

Un brot de verdíssim
Tot es veu tan lluny. Des d'aquí. Sobre d'aquests braços cargolats per l'edat, empolsinats per l'aire. Sec. I al final de la branca, a l'alçada dels meus ulls, bressolat per la brisa un petit brot de verd, de verd verdíssim. M'estiro per arrancar-lo i guardar-lo dins la butxaca. Els dits s'estiren i la mà em tremola. Sota meu, tot es veu tan lluny. La terra groga de sed em sembla inaliable. Ara els peus també em tremolen. I si no puc baixar? Miro el brot mentre el peu dret i la mà esquerra s'allargassen atravessant el cos i el tors de l'arbre, fins a tocar la terra assedegada i el petit brot de verd verdíssim que, tot de sobte, es torna negre carbó. Un crit em fa ballar. "No toquis el brot. No toquis el brot de la figuera". M'ordena baixar. L'olor de les brases em criden a taula. Però tot es veu tan lluny. Des d'aquí. Estiro el peu que tremolós es nega a tocar el terra eixut. Fins que uns braços carnosos, foradats per petits socs de greix, m'aupen. Tot es veu molt diferent. Des d'aquí. Tret del brot que continua verd verdíssim

Avui "no em bufis"
Per què bufa? Mentre dic per què bufa, bufa. Em bufa. En majúscules. EM BUFA. Per què? No exhala fortament a causa d'un treball físic d'intensitat greu; No exhala forta i constantment a causa d'un registre alt de temperatures; No exhala seca i fortament perquè algú li toca l'òbul de l'orella contra el seu desig. Res. No hi signe aparent d'elements hostils. Per tant, per què bufa? Per què EM BUFA? Un aire que m'arriba sense que hi pugui fer res, doncs encara no he reconegut la freqüència i direcció de les bafarades. I si li dic? Sabrà de què li parlo? Modificarà la freqüència i direcció de l'acció? La incrementarà? Per què cony bufa? Bufo, exhausta.

l'ahir d'avui "El botxí em convida a sopar".

Marie, Marie, em dic Marie. Hola?! Marie. Sí m'agrada. m'agrada És elegant, molt. La llum és.. forta. Les llàgrimes l'espeteguen per tota la sala. Són com estilets. Vi? Aigua. Vi? no, aigua tinc sed. M'agafa la mà, que tinc sobre de l'estovalla. Qui són? un, dos, dos, un, dos, tres, quatre, cinc ... vuit. Vuit a taula. Copes de cristall. Feia temps que no olorava a net. Crec que sangloto, però ningú sembla adonar-se'n. Però sangloto. Qui deu ser tota aquesta gent? Aquest restaurant .. no hi havia entrat mai, però el conec. L'havia vist des de fora. És car. Aquest mirall daurat colgat de la paret... fil són de fil. Què suaus! Però qui són? No em solta la mà. La té calenta. Ell m'ha dut fins aquí. Encara noto un petit ofec al coll. És per la caputxa. L'olor de la caputxa usada. Però qui són? Ell sí. El conec. Però ells? Elles? riuen. Riuen? Ella somriu, però el llavi superior li tremola. Fuma. Molt. Li tremola el llavi, i la mà, que també té sota una altra mà, la d'ell, ell d'ella, ell meu. El botxí em convida a sopar. La tortura continua. Fins quan?